9 d’octubre de 2017: La reivindicació que va estar enfosquida pel feixisme
Aquest any serà la primera manifestació després de la condemna als feixistes que agrediren a assistents i periodistes aquell any. Els neonazis amenaçaren després del judici als participants amb frases com “nos habría salido más barato mataros”
9 d’octubre és la data assenyalada al calendari de tots els valencians. Però també per tots els antifeixistes. Hui, 9 d’octubre de 2024, es complixen 7 anys d’aquell 9 d’Octubre de 2017 en el que un grup de quasi 30 feixistes —molt d’ells eren ultres del Valencia CF, els Yomus— van agredir a tant a periodistes com a participants en la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre en favor de la llengua valenciana, celebrada des de 1977.
Els atacs van ser organitzats a través de les xarxes socials des de grups blavers, un moviment sociopolític desencadenat al País Valencià i sobretot a València ciutat i el seu voltant, caracteritzat per ser populista, regionalista, espanyolista, anticatalanista i conservador.
Tal com assenyalava Público, aquests grups van demanar a la Delegació del Govern al País Valencià que prohibiren la concentració per ser un acte catalanista poc després de l'1-O de Catalunya. Però la Delegació no va fer cas i la Justícia recalcà que no hi havia raons per bloquejar esta manifestació.
Davant esta negativa, els ultres s’organitzaren a les xarxes sociales, convocant a tots els seus seguidors a la plaça Sant Agustí de València a les 18 hores d’eixe 9 d’octubre, just on arranca sempre la manifestació convocada per entitats d’esquerres. Un dels instigadors va ser Pepe Herrero, un cronista faller i director de l’emissora de ràdio i televisió Onda Fallera, el qual va escriure a través de Facebook: “Quiero vivir un momento histórico, el primer año sin estelada por Valencia el 9-O. ¿Cuento con vosotros? Pz. San Agustín 9-X-17”.
En aquella marxa, els neonazis van replicar gestos i corejar càntics feixistes, trencaren els cordons de seguretat de la manifestació i finalment agrediren a alguns dels participants que exercien el seu dret de manifestació de forma pacífica, així com alguns periodistes. Un dels que portaven el capdavant d’esta agressió feixista va ser Vicente Estruch, conegut com 'El Alfarrasí' i que era líder dels Yomus.
Al seu torn, durant tot el recorregut, els manifestants eren increpats per persones externes a la manifestació que portaven banderes de la Comuintat Valenciana i d’Espanya, havent de ser custodiats per la Policia. Una situació que no només va ocórrer en aquella protesta, sinó que s’ha prolongat al llarg dels anys en les diferents convocatòries.
Finalment, el passat 19 d’abril, la Secció Primera de l'Audiència de València va condemnar a 27 dels 28 neonazis acusats d’estes agressions ocorregudes aquell any. Concretament, 26 van aplegar a un acord amb la Fiscalia, sent 23 d’ells condemnats entre un any i cinc mesos de presó per un delicte en contra de l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques garantides a la Constitució, amb l’agreujant de discriminació ideològica i l’atenuant de reparació de danys. Igualment, cada condemnat per cada delicte de lesions va ser multat amb el pagament de 232 euros de multa.
Els altres dos neonazis que no accediren a acords, un va ser comanat a dos anys de presó per un delicte de coaccions amb l'agreujant de discriminació ideològica i una multa com a autor d'un delicte d'amenaces. L’altre finalment va ser absolt per falta de proves.
Així i tot, després de la condemna, els neonazis es van encarar amb uns manifestants a la seua sortida de la Ciutat de la Justícia després del judici, amb els crits “a mamarla”, “sois unos llorones”, “poco os dimos ese día”, “nos habría salido más barato mataros”.
Aquest any, la Comissió 9 d’Octubre torna a sortir als carrers de nou a les 18 hores des de la plaça Sant Agustí fins al Parterre, amb l’objectiu de reivindicar i defensar la cultura valenciana, els drets lingüístics i contra la censura per part del Consell de Mazón a revistes i artistes defensors del valencià, la denominació de País Valencià, així com un finançament just.
De moment, Compromís ja han denunciat l’assetjament per part d’un grup de nazis aquest matí.
Per la seua banda, Podem València ja va anunciar que no participaria en la processió cívica, denunciant que durant anys s’ha permés “als nazis feixistes apropiar-se de la ciutat i atacar verbal i físicament als valencians i valencianes que defensen la diversitat” i que “la violència i l’odi compten amb la impunitat de les institucions responsables de garantir la seguretat d’aquest dia”.