El Govern d’Espanya estudia recórrer davant el Constitucional la Llei de Concòrdia impulsada pel Consell PP-Vox al País Valencià
El Govern d’Espanya estudia recórrer al Tribunal Constitucional les Lleis de Concòrdia i Llibertat Educativa anunciades la setmana passada per l’executiu PP-Vox al País Valencià. Així ho ha confirmat aquest dilluns a Les Notícies del Matí de la radiotelevisió pública valenciana À Punt.
"Pensem que això confronta amb lleis ja establides en el marc de l'Estat i constitucional. Per tant, anem a estudiar-ho i combatre-ho", ha assegurat la ministra, referint-se a estes lleis.
En el marc de la Llei de Concòrdia, Morant ha acusat de "manipulació" al govern autonòmic. "Amb esta nova Llei de la Concòrdia, a mi em sembla que manipulen fins a les paraules. Concòrdia no pot ser defensar el franquisme enfront de la democràcia que és el que volen fer ací amb aquesta llei PP i Vox", sentencià Morant.
La ministra assenyala al govern de Mazón per fer del País Valencià com un cas anòmal amb la Llei de Concòrdia: “no s'havia travessat mai en aquest país la línia d'atacar la Llei de Memòria Democràtica defensant, fins i tot, el franquisme", afirmava.
D’acord amb això, Morant ha assegurat que “no anem a acordar, anem a confrontar, a tots els nivells” i que “des del Govern d’Espanya ja està s’està estudiant perquè entenem que traspassa fins i tot la Constitució”.
També ha anunciat que el Govern central estudia l’ús del valencià a l’educació després que el Consell presentara també la llei de Llibertat Educativa. “Nosaltres anem a defensar l’ús del valencià a les aules i a la televisió pública valenciana”.
Davant aquests anuncis, Morant ha assegurat que “el Partit Popular amb Vox aquesta setmana el que ens ficava damunt de la taula era retrocedir en els drets dels valencians i de les valencianes” i que no creu que es puga “arribar a massa acords si la seua agenda és l’agenda ultra de Vox”.
Què és la Llei de Concòrdia?
La Llei de Concòrdia va ser presentada el passat dijous a les Corts per PP i Vox, els partits del govern valencià, què entrarà en vigor als pròxims mesos, com a substitució de la eliminada Llei Memòria Democràtica.
Una llei que el portaveu de Vox a les Corts defensava que reconeixia a víctimes des de l’any 1931 amb l'objectiu de què "s’incloguen si existiren, i per descomptat nosaltres ho creguem que sí que existixen, víctimes de la violència revolucionària del Front Popular".
Una argumentació que a la mateixa roda de premsa va caure pel seu propi pes, ja que un periodista l'informà que el Front Popular no existia a 1931, sinó que va ser creat en 1936. “No estem per a donar una classe d’història en aquest moment”, va respondre el portaveu de Vox.
Una altra periodista li preguntà al portaveu del PP si la llei comprendria fins a l’actualitat, al que va respondre “no ho sé amb exactitud que posa al contingut de la llei”.
La Coordinadora d'Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià també denuncia que aquesta llei és “pur negacionisme de la veritat, impropi de qualsevol govern que s’anomene demòcrata” i que és “una vergonya de text, carent de rigor històric, legal i legislatiu”, tal com recull Valencia Plaza.
